Mar grana

por Sèrgi Javaloyès Que la mar grana, deu còs blanc e dur, esmalida, e se n’ane dab l’amna deus bòscs perduts. Acerà hòra on n’i a pas nat aulhèr, nat arbe. Que se n’ane, mar desirada e violenta ! Que se n’ane au pè deu cèu esvanit, cochà’s, e trebolar a l’òmi solaç...

GRACIAS POR ACEPTAR nuestras cookies, son simplemente para las estadísticas de visitas en Google.

Ver política de cookies
 
ACEPTAR

Aviso de cookies
Ir al contenido